‘Aloma’

Aquí us deixem el fragment de la novel·la Aloma que citem a l’itinerari. Correspon al passatge sobre la revetlla de Sant Joan que Aloma i Robert passen passejant pels carrers de Barcelona. 

“A Montjuïc hi havia tanta gent com a la Rambla. Es veien dones boniques. Aloma s’havia quedat encantada mirant-ne una de molt jove que duia un vestit de gasa, guarnit d’ermini, amb la faldilla llarga fins als peus; tenia la cara pàl·lida i els ulls, voltats de negre, li brillaven com si fossin d’aigua. L’acompanyava un senyor vell, molt ben vestit, i anaven agafats de la mà. S’havien aturat davant d’una atracció: un home amb caçadora de pell, arrapat a una moto, no parava de donar voltes per dintre d’una gàbia molt gran, en foma d’ou. Quan va haver acabat, va baixar de la moto i va saludar. Robert i Aloma van pujar a les muntanyes russes. Després van menjar salsitxes i van tirar anelles a uns ànecs que decantaven el coll per esquivar-se. Aloma estava atabalada.  […]

Van entrar a la pèrgola i es van asseure a l’única taula que hi havia lliure, a la vora d’una tanca de boixos. Entre dues branques hi havia un fil de teranyina; una aranyeta al mig feia una taca grisa. Aloma, amb un dit, va trencar el fil. Gairebé sota d’ells un canó vell apuntava la ciutat. EL cambrer es va acostar. Aloma veia una llenca de port plena de llumets, amb les vagonetes al damunt que es creuaven de tant en tant. A la banda del Tibidabo hi havia la seva casa, adormida en el jardí, on es devien haver obert més gardènies. Tres o quatre parelles, assegudes a la taula del costat, enraonaven i reien. Els homes, amb esmòquing; les dones, amb vestit de nit. Una de molt morena es cobria les espatlles amb un mantell de Manila blau, brodat de roses blanques. Al cap de molta estona el cambrer els va deixar dos gelats damunt de la taula, una ampolla d’aigua i dues copes. Aloma, distreta, pensava: ‘Que bonic!’ Totes aquelles coses, que no tenia costum de veure, l’omplien de benestar. Hauria volgut explicar el que sentia però li feia por que Robert se’n rigués. Hauria volgut dir-li que li agradaria passar la vida asseguda de cara al port, al costat d’ell. El cel s’havia obert, i els núvols, damunt de les cases, semblaven encesos.” 

Us deixem, també, la imatge d’unes gardènies, les flors que Aloma escull per adornar el seu vestit la nit de Sant Joan.